dimecres, 1 de juny del 2011

Vídeo de la presentació de "Trenta-tres cançons i tres poemes"

Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre de Jordi Gruardans, amb un estudi introductori de Carles Guillén Selva, Trenta-tres cançon i tres poemes. L'acte va tenir lloc el 31 de maig de 2011  a la llibreria Proa Espais, a partir de 2/4 de 8 del vespre.

En la presentació hi itervingueren, a més del mateix autor, Magda Bonet i Gerard Quintana. L'acte va concloure amb l'actuació (interpretant cançons de Jordi Guardans) de Sílvia Comes i Túrnez & Sesé.






D'esquerra a dreta: Gerard Quintana, Jordi Guardans i Magda Bonet.


Sílvia Comes

Túrnez & Sesé.

dimarts, 17 de maig del 2011

Primera re-presentació d' "Orgia numeral"

Aquest divendres, dia 20 de maig, a les 20 h, es fa a Vic la primera re-presentació d'Orgia numeral, a la llibreria La Tralla




És un llibre de Salvador Giralt que consta de vuit monòlegs escrits en versos lliures i que serà presentat per Jaume Fernández.
Al llarg de la trobada, en Sergi Garcia, home aclaparat, ens introduirà a la primera peça.
I després esteu convidats a prendre un got de vi (o dos) al Casino.


Si no hi ha cap contratemps, posarem aquí mateix un vídeo d'aquest extraordinari succés.

dilluns, 9 de maig del 2011

Novetat: "Sécs", de Teresa Bosch Vilardell

Un nou llibre de la col·lecció El taller de poesia és a punt per a la distribució:
 
Fotografia de la coberta:
Frederic Miracle i Ferrerons




El taller de poesia, 195
© dels poemes: Teresa Bosch Vilardell

ISBN: 978-84-92563-43-2
Primera edició: maig de 2011
78 pàgs.
PVP 8 €


La Teresa Bosch Vilardell (l’Armentera, 1971) diu que és de Castelló d’Empúries (Alt Empordà); que va estudiar i es va doctorar en Enginyeria Química a Barcelona; que ha treballat en feines diverses relacionades amb la protecció del medi ambient i la gestió de projectes de recerca; i que sempre li ha agradat la poesia i la literatura en general. Ha publicat relats i poemes en volums col·lectius (Relats en Català.com versió 1.0, 2005; Totes les baranes dels teus dits, 2009; Poems&blogs. Poetes a la xarxa, 2010), i ha obtingut algun premi literari (Primer Premi categoria Poesia i categoria Poema d’una Pàgina dels Jocs Florals de les Corts 2011, Segon i Tercer Premi de Tanka Grau Miró 2008 i 2009), tots ells amb poemes publicats en aquest llibre. També forma part del col·lectiu Versos.cat i, quan pot, deixa sentir la seva veu en els recitals que s’organitzen. Des del febrer del 2008 que manté amb perseverança discontinua el bloc Paraules i Mots (http://paraulesimots.blogspot.com/), una activitat que li ha portat més feina de la que s’esperava, el reconeixement d’alguns lectors fidels, i la base per publicar aquest primer llibre de poemes.

NOTES DE L’AUTORA
 
Tots els poemes d’aquest llibre, tret de «Poesia», han estat publicats, amb una periodicitat més que variable, al bloc «Paraules i mots» (http://paraulesimots.blogspot) entre el febrer del 2008 i el març del 2011. Alguns, pocs, van ser escrits una mica abans («Silencis», el primer, data del 2004) i es van difondre a través de la pàgina d’escriptura col·lectiva Relats en Català (http://www.relatsencatala.cat). D’altres, la gran majoria, van ser creats des de i per al bloc.

Des d’una perspectiva històrica, ens trobem segurament a l’inici d’aquesta revolució que per al món de les lletres, la literatura i la comunicació en general, és l’Internet. Fer segons quines valoracions podria semblar, doncs, ara mateix, agosarat. Tot i així, crec que al lector li pot interessar saber que, al bloc, els poemes «Onze de Setembre (I)» i «Onze de Setembre (II)» van ser escrits i publicats l’onze de setembre del 2008 i el 2009, respectivament. Que «Vent» contenia un enllaç que vinculava el vers /Misteriosament mesella/ a uns altre de Joan Margarit (/Misteriosament feliç el cantusseja/). Que «Agost», «Matí d’abril al Passeig de Gràcia» o «Setembre» van ser efectivament escrits i publicats un mes d’agost, un mes d’abril i un mes de setembre. Que els poemes «Sorra» i «Al fons d’aquesta nit» van ser escrits inicialment en vers i en prosa, i que van ser els comentaris dels lectors els que finalment van fer prevaldre la segona forma sobre la primera. O que «Darrer pensament» va sorgir de la convocatòria feta per l’escriptor Jesús Maria Tibau des del seu bloc «Tens un racó a dalt del món» a escriure un petit poema que contingués l’expressió «a la barana dels teus dits», el títol del seu llibre.

Des d’una perspectiva personal que parteix de la meva condició doble de blocaire i de lectora, aprecio la immediatesa de la xarxa que fa que sigui possible publicar sense intermediaris i que el text arribi, d’alguna manera, «nu» i «fresc» al lector. Aquesta immediatesa té la seva reciprocitat en la fase de recepció, que es materialitza d’una manera ben explícita en els comentaris, el número de visites i els enllaços. El poema «Onze de setembre (I)» va ser publicat a les 10:00h de l’onze de setembre del 2008; dues hores més tard, rebia el primer comentari d’un lector resident a Anglaterra i jo mateixa introduïa un petit canvi en un vers. També crec que recursos com les etiquetes, la incorporació d’elements multimèdia o els enllaços, multipliquen les possibilitats de crear diferents discursos creatius. Com el temps, la xarxa és també comparable a un gran mocador de fil. Podem mantenir-lo perfectament estirat o rebregar-lo fins a ajuntar-ne els diferents sécs. Si entreu al «Paraules i mots» podreu visualitzar, per exemple, totes les tankes, totes les entrades que parlen de Barcelona o tots els relats; o, si ho preferiu, llegir tots els continguts amb un ordre estrictament cronològic.

Haig de dir, però, que també des d’aquesta perspectiva doble de blocaire i lectora, estic totalment convençuda que la xarxa mai reeixirà a bandejar completament el paper o el llibre electrònic, perquè el que a priori pot semblar un avantatge crític planteja també una sèrie de mancances. Seleccionar, revisar i ordenar els poemes que formen part d’aquest llibre m’ha permès –a més de comptar amb el criteri valuosíssim de l’editor– de comparar, analitzar, classificar i ordenar els poemes segons una nova òptica que parteix de la reflexió i la distància temporal. Sense voler-ho, he acabat ajuntant els sécs dels meus poemes d’una manera ben diferent a com ho havia fet al bloc mitjançat les etiquetes i els enllaços. Més enllà de la comoditat o de les afinitats sensorials i emotives que puguem tenir o no amb el paper, un llibre constitueix un discurs acabat. Un discurs que no depèn només de la desaparició fortuïta d’un enllaç, de la nostra habilitat digital, o del fet que l’autor hagi etiquetat una entrada erròniament. I això, també té un valor.

M’agradaria acabar aquestes notes remarcant que, a la xarxa, en un tablet o al paper, la poesia continuarà essent poesia. És, al cap i a la fi, la mateixa poesia que recitaven i transmetien oralment els aedes i els rapsodes de l’antiguitat. La poesia que neix del poder profund de la paraula. La poesia que parteix de la vida i que retorna a la vida mateixa. La poesia a la qual he provat d’acostar-me a través d’aquest recull, amb gosadia i ingenuïtat potser, però des de la voluntat expressa d’escriure no només per a mi sinó també per als altres, i de no deixar d’aprendre mai.

Teresa Bosch Vilardell
 

Presentació de "Trenta-tres cançons i tres poemes", el 31 de maig a la Llibreria Proa Espais

Presentació del llibre Trenta-tres cançons i tres poemes,
de Jordi Guardans,

a la llibreria Proa Espais
(C/ Rosselló, 212, de Barcelona)

L'acte tindrà lloc el dia 31 de maig de 2011,
a 2/4 de 8 del vespre.

A més del mateix autor, hi intenvindran Magda Bonet
i alguns dels intèrprets de les cançons:
Sívia Comes, Gerard Quintana i Túrnez & Sesé.

Se servirà una copa de cava per gentilesa de Caves Sumarroca

Reproduim una il·lustració i una de les cançons del llibre:



Prou
La ciutat sabem que ens pesa,
que hi ha massa gent en guerra,
que és difícil abrigar-se,
que hi ha poc amor que ens besa,
que anar al bar és castigar-se
a estar sol com els poetes,
que els amants són mans molt buides
però poden ajudar-se.
Pujarem junts les muntanyes
fins els núvols, fins els àngels,
trobarem dins els misteris
l’aliment de les entranyes,
l’amor pel qual tu t’afanyes.

Prou, prou de plorar,
no et puc veure tremolar.
Prou, prou de plorar,
que la pena ens vol cremar.

Sé bastant del teu silenci
cercant or entre la brossa
i vivint de somnis dolços
que sembla que ningú pensi.
També sé de la pobresa,
la teva supervivència,
un punyal que no es vol veure
per no caure en la tristesa.
I estem tots entre gent trista,
que no pot trobar refugi,
que s’afanya en l’honradesa
i té la teva ferida
i també com tu no crida.

Prou, prou de plorar…

Volarem per on no deixin,
arribant a nous planetes
que ens ensenyin a ajudar-nos
perquè nous amors ens neixin.
Nous miracles, noves pistes
que revoltin, que revifin,
que somriguin, que netegin
els auguris pessimistes.
Volarem a gran alçada
des del llit, per entre els cotxes,
com els ovnis, com les fades
dins de la ciutat cremada,
volarem a gran alçada.

Prou, prou de plorar…

(Anys noranta)
Interpretada per Ester Formosa. Ester Formosa canta Jordi Guardans. Sola com el poeta. (2007) CD. K Industria. Lletra i música: Jordi Guardans. Veu: Ester Formosa. Direcció musical i piano: Maurici Villavecchia. Enregistrat a Villavecchia Music. Barcelona.



 

dissabte, 7 de maig del 2011

Novetat: "Ombra d'amor", d'Emili Bou

És a punt per distribuir un nou títol de la col·lecció El taller de poesia; es tracta d'una antologia poètica d'Emili Bou. Reproduim uns textos de presentació; un del prestigiós historiador i crític literari Enric Bou, i un altre del poeta Josep Anton Soldevila.


El taller de poesia, núm. 196
Ó Dels poemes: Emili Bou
emilibou_c@hotmail.com
Ó Disseny i composició de text: Francina Torrent i Bou
Ó Grafisme: Ángel de Luna
 ISBN: 978-84-92563-42-5
Primera edició: maig de 2011
50 pàgs.
PVP 5 €



La poesia d'Emili Bou o la consagració de l'epigrama


L'ésser humà es relaciona amb l'espai que l'envolta projectant en la ment una intel·lectualització d’allò que veu, allò que viu. La realitat física, les dimensions que li trameten els sentits, la vista primordialment, esdevé projecció mental. A l'hora d'enfrontar-se amb l'espai ho fa des de dues perspectives complementàries: una narrativa, l'altra esquemàtica. Quan hem d'explicar a algú com anar d'un punt a un altre, ho fem amb un llistat d'instruccions (vés dret, gira a mà esquerra, etc.) o amb un croquis dels moviments a seguir damunt un mapa. No són sinó metàfores que ens ajuden a llegir el món. Es tracta de caracteritzar l'«espai viscut», es a dir l'espai en el qual un individu viu, o l'espai tal com és percebut per l'usuari. Aquest espai s'oposa a l'espai geomètric dels mapes i els plànols, a l'espai euclidià mesurable racional i homogeni. L'ésser humà lluita entre dos desigs: instal·lar-nos en alguna banda, pertànyer a un lloc; i trobar en un altre lloc un nou camp d'acció. Emili Bou ha estat al llarg de la seva vida, en funció de crisis personals i col·lectives, de passions, un home atent a l'espai viscut: arrelat profundament en un lloc, però sempre buscant nous horitzons. I en els seus escrits hi ha una voluntat d'indicar llistat d'instruccions per moure'ns damunt els mapes del que ha viscut: natura i ciutat.
Vivim en un món de presses i desficis, de retards i mancances. Contra el temps que ens abassega, que fa desaparèixer massa de pressa els pocs instants de felicitat, tenim el recurs de la poesia que com va definir Wordsworth al prefaci de les Lyrical Ballads, i recordava sovint Marià Manent, és "el desbordament espontani de poderosos sentiments: té el seu origen en l'emoció recollida en la tranquil·litat" ["the spontaneous overflow of powerful feelings: it takes its origin from emotion recollected in tranquillity."] Emili Bou en la línia de poetes com Emily Dickinson, Marià Manent, Carles Riba i tants d'altres prefereix una expressió basada en l'epigrama. Respectuós amb la pressa del món contemporani, tria una forma expressiva concisa i precisa, dúctil i gairebé severa. Els principis del l'estil epigramàtic –ens va ensenyar la vella retòrica– són la comparació, la metàfora, l'al·lusió i per damunt de tot l'antítesi. Així el poeta combina sàviament referències a llocs (Florència, Venècia, etc.), a músics (Vivaldi i Mozart). O bé planteja de manera molt sintètica dubtes existencials:
Avui quan creixia la nit,
He tingut aquests somnis:
Agafades de la má,
Marionetes fantasmes dansaven
I xisclaven.
Expressa també en un màxim de contenció antítesis que són breus versions d'un extens tractat filosòfic:
Tot. Res.
Buit. Ple.
Vida. Mort.
Emili Bou varia constantment el ritme mètric: lent, ràpid, dubitatiu, tot adaptant-lo al seu pensament. L'estil epigramàtic li ajuda a eliminar paraules supèrflues deixant cm el poema només aquelles que són vives i exactes. Paraules vives que construeixen una sintaxi agosarada, desplegant els mots familiars, els "mots de la tribu", en un caleidoscopi de sentits, dirigint el lector cap a la sorpresa i la descoberta.
Amb la inscripció del jo en el temps, la superfície càlida del record, la memòria es fa espectacle d'un passat sempre més íntim, quotidià. Aquest tipus de memòria és ben lluny dels discursos narcotitzants de la política o fins de la història i és ben atenta als petits records de família, petites epopeies dels llocs.
Enric Bou
Providence, 1 de maig del 2011


Unes paraules a cel obert

Estimat Emili, estimats amics; us heu aplegat aquesta tarda per celebrar el naixement d'un llibre en el qual m'hi sento especialment involucrat. Malauradament, els fats han decidit que l’acte coincidís amb la presentació d'una obra meva a París i això m'ha impedit acompanyar-vos en aquesta ocasió tan especial. No us puc acompanyar físicament, però al menys vull que sabeu que sí que hi soc present en la meva voluntat i en el meu pensament. I tanmateix val a dir que hi sóc també en el mateix llibre; en el seu pròleg que vaig tenir ¡'honor de confegir, com en els seus poemes, que són ni més ni menys aquells que a mi m'agradaven més entre els que podia triar, i dic això a consciència perquè aquesta antologia és més aviat una mostra que no pas el resum d'una obra poètica. Com ja dic en el pròleg, en l’especial cas de I'Emili Bou podem parlar d'una selecció de poemes publicats, ja que tot just no fa ni set anys que es va decidir a donar llum pública a alguns d'ells, i sabent que n'ha estat escrivint tota la vida, tinc clar que molts d'ells, potser la majoria, quedaran per sempre en el llimbs aquells on van a parar els més bells pensaments de l’ésser humà, un lloc que certament seria meravellós poder visitar.
Avui però, no som aquí per lamentar-nos del que no tenim, sinó del que sí tenim; per gaudir d'aquestes paraules que I'Emili ens ofereix generosament, a cel obert, com encertadament ens diu el títol que ha triat. Unes paraules que us recomano vivament a tots des d'aquest lloc, distant en kilòmetres on ara mateix em trobo, però proper als vostres cors en el meu sentiment.

Josep Anton Soldevila
París, maig 2011


divendres, 29 d’abril del 2011

Novetat: "Infraflor", d'Àngel Rodríguez. Conversa amb l'autor.


Ja s'han lliurat a la distribució exemplars del nou títol de la col·lecció El taller de poesia. Es tracta d'un llibre extraordinari, d'un autor que, poc a poc i amb discreció, està bastint una obra molt sòlida. El llibre, a més, inclou quatre il·lustracions d'Adrià Ciurana que l'enriqueixen encara més. En la conversa que s'inclou més avall, Àngel Rodríguez ens parla d'aquest llibre, i del conjunt de la seva obra.



El taller de poesia, núm. 194
© dels poemes: Ángel Rodríguez Lozano
© de les il·lustracions: Adrià Ciurana

ISBN: 978-84-92563-41-8
Primera edició: abril de 2011
90 pàgines
PVP: 8 €




Conversa amb Àngel Rodríguez.
Figueres, 28 d'abril de 2011.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Com espigues de blat amb vents de l'est

Ja és a punt per la distribució el nou títol de la col·lecció El taller de poesia. Publicat conjuntament amb Cafè Central, es tracta d'un llibre molt especial, ja que dóna a conèixer una petita mostra de la poesia índia actual (en edició bilingüe anglès/català i hindi/català), pràcticament inèdita al nostre país.


Com espigues de blat amb vents de l'est
(Cinc poetes indis actuals)


Col·lecció El taller de poesia, núm. 193
Selecció de Sameer Rawal
Traduccions de Sameer Rawal i Dolors Udina
Il·lustració de la coberta: Sameer Rawal
Edició a cura d’Antoni Clapés
Coeditat amb Cafè Central
ISBN: 978-84-92563-40-1
Primera edició: abril de 2011
102 pàgines
PVP 8 €

En reproduim la nota liminar i les presentacions dels poetes
 
LIMINAR

L’Índia, el segon país més poblat del món amb uns 1.200 milions de persones, segueix constituint per a molts occidentals un indret misteriós, poc o mal conegut, tot i ser un dels bressols de la cultura de tostemps i d’arreu.

Aquest volum vol ser una brevíssima aproximació a la poesia que s’hi conrea en dues de les principals llengües del subcontinent asiàtic, el hindi i l’anglès. Sameer Rawal, bon coneixedor de les literatures que es fan actualment a l’Índia i a Catalunya, ha tingut cura de seleccionar els textos i traduir els poemes del hindi al català; Dolors Udina ha anostrat els poemes en anglès.

El resultat d’aquest treball és Com espigues de blat amb vents de l’est, el llibre que el lector té a les mans. Tot just un tast, però suficient per palesar l’elevat nivell poètic d’aquest refinat país. És un goig per a les editorials Emboscall i Cafè Central donar a conèixer al lector català aquests textos.

 
 

ELS AUTORS:
Sameer Rawal (Nova Delhi, 1973) ha viscut a Mèxic i als Estats Units i passa temporades a Barcelona. És traductor i investiga la interculturalitat entre països europeus i col·lectius d’immigrants sud asiàtics. Ha ensenyat hindi a la Universitat de Barcelona i a la Casa Àsia. Escriu i tradueix entre el hindi, l’anglès, el català i el castellà, i actualment està acabant la seva primera novel·la que publicarà a l’editorial Harper Collins de l’Índia. Ha traduït La plaça del Diamant i Tots els contes de Mercè Rodoreda al hindi. En català ha publicat el llibre de poemes Calaix de sàndal (UAB: 2006). Col·labora regularment a la revista literària índia Pratilipi (http://www.pratilipi.in).

Jeet Thayil va néixer a Kerala el 1959 i va ser educat en escoles de jesuïtes de Hong Kong, Nova York i Mumbai. És un poeta performer, cantant i músic que toca la guitarra amb Bombay Down (NYC) i Sridhar/Thayil (Bangalore). Entre els seus quatre llibres de poemes editats destaquen These Errors Are Correct (Tranquebar Books, 2008) i English (Penguin/Rattapallax, 2004). Jeet Thail és l’editor de The Bloodaxe Book of Contemporary Indian Poets (Bloodaxe, 2008), 60 Indian Poets (Penguin, 2008), i Divided Time: India and the End of Diaspora (Routledge, 2006). Al 2004, es va traslladar de Nova York a New Delhi. Habitualment viu a Mumbai.
 
La poeta Teji Grover va néixer el 1955 a Pathankot (Punjab). Escriu en hindi poesia i ficció. Ha publicat cinc llibres de poemes i la novel·la Neela, traduïda a l’anglès, polonès i suec. Ha traduït al hindi clàssics escandinaus.

Giriraj Kiradoo va néixer el 1975. Col·labora a les principals revistes literàries de l’Índia, on publica poemes, traduccions i narrativa breu. Va guanyar el prestigiós premi Bharat Bhaushan Agrawal Smruti. És fundador d‘Udaharan (htpp://www.udaharan.pratilipi.in), una editorial alternativa i fòrum independent.
  
Vivek Narayanan. El seu primer llibre és Universal Beach (Harbour Line, 2006). Treballa a Sarai-CSDS (www.sarai.net) i és assessor de la revista índia Almost Island (http://www.almostisland.in).



Sameer Rawal, amb un exemplar del llibre
(Barcelona, 9 d'abril de 2011)

 


 

divendres, 1 d’abril del 2011

Jordi Guardans parla per a El taller de poesia

Amb motiu de la recent publicació de Trenta-tres cançons i tres poemes dins d'aquesta col·lecció, Jordi Guardans parla per al bloc d'El taller de poesia. A més del tema principal, que gira al voltant de la relació de la poesia i la cançó com a elements indistints del seu univers creatiu (cadascun, però, amb les seves pròpies característiques particulars), el poeta ens deixa entreveure les seves inquietuds més íntimes i un cert pessimisme per la situació de la cultura en la societat actual.



Primera part




Segona part

dimecres, 30 de març del 2011

"Els instants previs", llibre de poemes de Rosa Bonet

Aquest és l'últim llibre publicat d'Emboscall dins la col·lecció El taller de poesia (disponible a la distribució a partir de la primera setmana d'abril de 2011):

 
Autora: Rosa Bonet
Títol: Els instants previs
Col. El taller de poesia, núm. 192
ISBN: 978-84-92563-39-5
Primera edició: abril de 2011
76 pàgines
PVP 8 €

Fotografia de coberta: l'autora als Jardins Cervantes, de Barcelona (foto: Lluís Bigas)



En reproduim el pròleg:


 


 
EL DO DE L'ESPERANÇA 


Si la poesia es pogués definir d’alguna manera, seria dient que és una forma de vida, i Rosa Bonet, aquesta noia de 92 anys (filla del reusenc Miquel Bonet Arnau i de Josepa Ferrer Ollé, va néixer el 1918 a cal Joan del Pont, la casa pairal materna, dins el terme de Sant Cugat Sesgarrigues), ha viscut i viu la vida poèticament: la poesia que ha escrit és ni més ni menys el reflex del seu tarannà vital. Només un reflex, però extraordinàriament valuós, perquè atresora amb gran sensibilitat i lucidesa moments, pensaments, records i conviccions de l’autora, com no ho faria cap altre suport, ni un vídeo, ni una fotografia, ni cap text (auto-)biogràfic. Per això, un llibre com Els instants previs (i també el que publicà fa un parell d’anys, Encara hi ha l’absència) esdevé un joier que preserva múltiples facetes de l’autora, de la seva manera única de veure i viure el món, elevats a la categoria d’intemporals mercès a la capacitat d’encabir-los en formes verbals que els anys han anat tallant com diamants. Tant hi fa si el nom de Rosa Bonet no arriba a figurar en cap antologia poètica, o en els catàlegs d’obres literàries «remarcables» que confecciona periòdicament l’Acadèmia, o si ni tan sols desperta l’interès de cap crític que es digni a fer-ne una minsa ressenya..., perquè està més enllà de tot això, ja que neix i madura al marge del camí previst. És una obra espontània, i per això, rica en vida i experiències.


El paràgraf anterior, carregat d’afirmacions maximalistes, no tindria cap valor si no se sustentés en la lectura de l’obra. Comencem-la junts, si voleu.

A l’inici del llibre trobem «Els instants previs», el poema que li dóna títol, i que resumeix perfectament els principis vitals i poètics de tota l’obra; es podria dir, doncs, que actua com a proemi. «La guspira de la vida? Els instants previs», comença aquest poema: el moment abans de la culminació de l’espera –un terme crucial en la poètica de Rosa Bonet– és el moment més preuat, el que dóna sentit a l’existència mateixa. Per això, es vol aturar el rellotge en aquest moment, just abans de la realització del desig, cosa que entranya un perill:

L’amant és a les agulles del teu rellotge,
que sempre avança. I tu el vols aturar.
Si ho fas, sentiràs la deslliurança.
No provis de tornar-lo a retrobar.
Si el temps s’atura en «els instants previs», en l’espera, es produeix el deslliurament, i també la pèrdua, ja que allò que no es realitza no es torna a retrobar.

Hi ha molts poemes que es poden llegir com a projecció de la subjectivitat en el paisatge (el que s’etiqueta, en els manuals de retòrica, com a «fal·làcia patètica»), per exemple «La vinya a la tardor»: el cicle temporal de l’any culmina en l’esplendor tardoral, i el jo poètic es manifesta a l’últim vers: «Miro el cel i ho veig tot encerclat com un miratge», projecció explícita del jo en el paisatge, el qual esdevé un correlat objectiu de la percepció que té l’autora de la seva pròpia peripècia vital, assimilable a aquest ufanós paisatge tardoral.

Un simbolisme semblant, més explícit encara, es desenvolupa al poema «El pi de cal Xoriguer», on l’autora manifesta la seva admiració per l’arbre centenari, amb el qual s’identifica, per culminar el poema amb una contundent declaració de principis:






T’he conegut ja molt tard, però la vellesa no em destorba.
Tinc l’esperit molt despert, que m’espera cada dia a la porta
i m’assenyala un indret:
«Mira lluny i no et cansis d’albirar el que t’envolta.»
És el mateix que tu has fet.

Al poema següent, que comença «Tot ha quedat enrere, s’ha esvaït la boira», hi trobem un concepte, la deslliurança, que ja apareixia a «Els instants previs», el primer del llibre:

Tot ha quedat enrere, s’ha esvaït la boira,
Ja no sento enyorança d’aquella ja llunyana joventut.
Tota la joia ha quedat guardada,
no he deixat que ho malmetés l’oblit.
Ara sento un nou goig, la deslliurança.
És l’acceptació, sense recança, del pas irreversible del temps, amb totes les pèrdues i renúncies que comporta, però

No deixo res per acabat ni per llegit.
M’abandono a la continuïtat de tot el no previst.
[...]
Esperaré que maduri la grana.
[...]
Esperaré que les tardes s’escurcin,
que minvi la claror quan no enlluerna.
El meu jardí és un verger perenne.
Es manté indemne l’esperança, la columna sobre la qual se sustenta el sentit mateix de la vida, i que només s’extingirà amb la mort. La mort, un tema que, tot i ser-hi present, mai no s’esmenta explícitament, sinó que apareix a través de metàfores, com les «tardes que s’escurcen», o la «llum que minva»..., la mort, doncs, no és objecte de rebuig, sinó quelcom acceptat plenament, integrat en l’existència, perquè és entesa com a culminació de la peripècia vital més que no pas com a final, i per això no suscita temor o rebuig irracional. I no perquè hom esperi cap mena de continuació en un hipotètic «més enllà» –cosa que no es planteja–, sinó perquè la vida viscuda amb plenitud val per ella mateixa: «El meu jardí és un verger perenne».

Com reflecteix nítidament el poema que comença «Jo vinc d’un temps passat», es tracta de la plena acceptació de la vida entesa com a successió de cicles temporals, sobre els quals es conformen les generacions humanes:







Jo vinc d’un temps on hi havia les hores que calia,
de sol llevant a sol ponent, el dia passava,
res ens empenyia, mirava les coses transparents.
El do de l’esperança albirava com un enlluernament.

Això és el que atresoren els poemes d’aquest llibre: el do de l’esperança. Podem, simplement, admirar-lo, captiu en els versos com un esplendorós felí en una gàbia d’un zoo, o podem intentar d’alliberar-lo de l’única forma possible, que és, seguint l’exemple vital de l’autora, fent-lo nostre. Tant de bo en siguem capaços!
 

 
 
 
 
Jesús Aumatell

Barcelona, març de 2011

 
Podeu conèixer una mica l'autora si visualitzeu el vídeo:

 
 

dimecres, 23 de març del 2011

Presentació d' "Orgia numeral" a Girona (15-iv-11), i re-presentació a Vic (20-v-11)

Doncs sí, Orgia numeral, l'última obra publicada del molt Endormiscat President de l'Associació dels Amics de la Migdiada, el Venerat Sr. Salvador Giralt (més avall podeu veure'l en acció recitatòria, havent fet la migdiada), serà objecte de diverses presentacions (bé, l'autèntica presentació serà la primera; les posteriors seran re-presentacions)

Presentació:
A Girona, el 15 d'abril a les 20'30, a la llibreria Context; ho presentarà Xavier Castillon.



Primera re-presentació:
A Vic, el 20 de maig, a les 20 h., a la llibreria La Tralla.

dimarts, 22 de març del 2011

Trenta-tres cançons i tres poemes

Ja s'ha lliurat a la distribució el nou llibre de la col·lecció El taller de poesia.
És un recull dels textos de les cançons de Jordi Guardans, que han interpretat veus tan diverses com Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana o Ester Formosa, entre d'altres. Ha tingut cura de l'edició Carles Guillèn i Selva, que hi posa un estudi que analitza, en extensió, tot el conjunt, implicant-se intensament en favor de l'autor, amb sinceritat convincent.


Títol: Trenta-tres cançons i tres poemes
© de les lletres de les cançons, dels poemes i de les il·lustracions: Jordi Guardans
©  de l’estudi introductori: Carles Guillén i Selva
ISBN: 978-84-92563-38-8
Primera edició: març de 2011
8 il·lustracions a color
174 pàgines
PVP 12 €





JORDI GUARDANS (Barcelona, 1955). Ha escrit els llibres de poesia Tsares, publicat a Barcelona per l’Escola Eina en edició restringida el 1979. Traduït posteriorment a l’anglès per Louis Jerôme Rodrigues, publicat en bilingüe a la revista literària de l’American Catalan Society; Tant de bo que siguin les penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993. Ed. Columna, exhaurit); El Rèquiem blau (Edicions 62, 2002) amb pròleg de Pere Gimferrer; Montserrat (Emboscall, 2006. 2a. Edició, 2007); Abba (Emboscall, 2006); i l’antologia Els àngels i el perill. Antologia. Tria i introducció de Carles Guillén i Selva (Emboscall, 2006) —a partir d’aquesta antologia i amb el mateix títol ha fet recitals amb la col·laboració d’Ester Formosa i el pianista Maurici Villavecchia. El 2007 es va publicar Planeta Balalaika (Emboscall) i el 2008 Contra venena et animalia venenosa (Emboscall) amb pròleg d’Enric Bou. El 2010 El llibre de Dresden (Pagès editors) amb pròleg d’Enric Bou i epíleg de Carles Guillén i Selva.
L’any 1981 guanya la medalla d’or del Reial Cercle Artístic de Barcelona en ocasió del seu centenari, amb l’obra de teatre La ciutat il·luminada, publicada el 1989 per l’Institut de Teatre de Barcelona amb pròleg d’Anna Maria Moix. 
Pel que fa a la música i a les cançons, que considera part de la producció poètica, el 1988 s’edita el disc Port Estrella, en què cantava les seves composicions. Ester Formosa li grava cançons en els CD’s La casa solitària (2000) i Època (2003). Maria del Mar Bonet als Lluna de pau (2003), enregistrament en directe al TNC (Recaptació íntegra destinada a la Campanya unitària Catalunya per l’Iraq. Suport humanitari) i Terra secreta (2007). Gerard Quintana li canta i posa música a poemes als CD’s Les claus de sal (2004) i Per un tros de cel (2005), experiència nova que li sembla del tot reeixida i enriquidora. El 2007 Ester Formosa li dedica l’integral Ester Formosa canta Jordi Guardans. Sola com el poeta, amb quinze cançons, lletra i música d’ell mateix. El 2008 Túrnez & Sesé, al CD Romanços i estampes del 21 li musiquen i interpreten un poema i una cançó. El 2010 s’edita el CD col·lectiu Adolfo Osta, Carles Rebassa, Ester Formosa, Gerard Quintana, Sílvia Comes, Túrnez & Sesé. Canten Jordi Guardans. T’escric des de Granada.



CARLES GUILLÉN I SELVA (Sitges, 1955). És llicenciat en Geografia i Història (Història de l’Art) i Filologia Catalana per la UCB. Actualment és professor de Llengua i literatura catalanes a la Secundària. El 1995 va fer la versió radiofònica del Tirant lo blanc per a Catalunya Ràdio. El 2004, amb Joan Ollé, l’adaptació teatral de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, dirigida pel mateix Joan Ollé, que va ser estrenada al XVIII Festival Castell de Peralada i va fer temporada al Teatre Borràs de Barcelona; el 2005, amb promoció de l’Institut Ramon Llull, va ser-ne estrenada la traducció castellana al Teatro Español de Madrid i va fer gira per Sudamèrica, en versió llegida per Ana Belén; i també promogut per l’Institut Ramon Llull, el mateix any, dins el Catalan / days, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, va ser llegida la versió anglesa per Jessica Lange. Del 2006, és l’antologia Jordi Guardans. Els Àngels i el perill. Tria i introducció de Carles Guillén i Selva (Ed. Emboscall. Nova Carpeta, 1. Vic, 2006). El 2007 va ser assessor literari de l’espectacle teatral promogut per l’Institut Ramon Llull Un passeig per la cultura catalana, en el marc de la Fira del Libre de Frankfurt, dirigit per Joan Ollé, i de l’espectacle teatral sobre el Coral romput de Vicent Andrés Estellés dirigida per Joan Ollé, estrenat al Teatre Municipal de Girona dins del Festival Temporada Alta, que després va fer temporada al Teatre Lliure de Barcelona. El 2008 va fer el text introductori del CD Romanços i estampes del 21, dels Túrnez & Sesé. El 2009, la versió teatral, junt amb Joan Ollé, del Quadern gris de Josep Pla, dirigida per mateix Joan Ollé, estrenada al Festival Temporada Alta de Girona; posteriorment va fer emporada al Teatre Lliure; va estar en gira i pel Sant Jordi del 2010, promoguda per l’Institut Ramon Llull, es va estrenar la versió castellana a Madrid; s’ha reestrenat i ha fet temporada al Teatre Romea en la programació del 2010-2011. El 2010, ha fet l’epíleg d’El llibre de Dresden de Jordi Guardans (Pagès Editors, 1910). També en col·laboració amb Joan Ollé, ha fet l’espectacle teatral sobre l’obra de Joan Maragall: Joan Maragall. La llei d’amor, dirigida per Joan Ollé en la temporada 2010-2011 del TNC.

diumenge, 6 de març del 2011

Seguiment del tiratge (producció, distribució, venda...) del llibre Orgia Numeral

Com expliquem a l'entrada http://emboscall.blogspot.com/2011/03/exposicio-publica-dels-processos-de.html, volem fer públiques, sempre que els autors hi estiguin d'acord, les dades dels tiratges; així, a la imatge inferior s'exposen els diferents aspectes de l'estat de l'edició, distribució, venda i comercialització del llibre Orgia Numeral, de Salvador Giralt. Aquesta informació s'anirà actualitzant trimestralment, en aquesta mateixa entrada.

Per poder-ho visualitzar ampliat, cliqueu sobre la imatge. Si encara necessiteu ampliar-ho més, el vostre navegador us ha de permetre de fer-ho a través d'alguna opció del menú (varia segons el programa).

dissabte, 5 de març del 2011

Entrevista amb Salvador Giralt, amb motiu de la publicació d' "Orgia numeral i altres monòlegs"

Vam quedar el dissabte 5 de març a Vic, als peus del monument a Verdaguer, a primera hora de la tarda.



Jo hi vaig anar amb tren, procedent de Barcelona. Havia dinat d'hora, i durant el viatge anava fent capcinades; quan el tren entrà a la Plana, m'entretingué la contemplació del Montseny, amb el cim nevat.



Mentrestant, el Salvador, per la seva banda, no es privava de la migdiada.



Com es pot comprovar al principi del vídeo, es produeix una transacció comercial entre l'editor (proveeix la mercaderia) i l'autor (paga que és gata). Tot això queda resgistrat en la fitxa de l'edició d'aquest llibre, que es s'ha publicat tot seguit en aquest bloc. Els termes de la relació ja s'ha exposat a l'entrada http://emboscall.blogspot.com/2011/03/elements-per-la-relacio-autor-editor.html i en una entrada següent s'explicarà que la intenció és exposar (i actualitzar periòdicament les dades) públicament l'estat de comptes de cada llibre en concret (sempre que l'autor hi estigui d'acord), i per què es vol fer així.


Foto i vídeo: Bosc.

dijous, 24 de febrer del 2011

Orgia numeral

 

© Salvador Giralt
Disseny de la coberta i les guardes: Clàudia Giralt Monedero
ISBN: 978-84-92563-37-1
Primera edició: març de 2011
82 pàgines
 
PVP: 11 €

Salvador Griralt ha publicat diversos llibres de poesia i narrativa, entre els quals ell mateix esmentaria Vint-i-dos poemes (Emboscall, 2004), el Romanço de l'Ambròs i del seu tros (Emboscall, 2008, premi Punyal de Vic), i la narració Exit (Alfaguara, 2000).
President de l'Associació dels amics de la migdiada des de la seva fundació, ara fa molts anys, amb en Marc Egea té un espectacle preparat que es diu Babariol, i amb la Companyia de la Font del Vi han organitzat l'àpat cantat Cantatataula.
Amb “Orgia numeral”, el monòleg que encapçala aquest recull, va guanyar el 5è concurs de monòlegs humorístics de Caixa de Manlleu i el 9 TV.

Són peces pensades per ser muntades al damunt d'un escenari, i que l'autor espera que algun actor es decideixi a fer-ne la posada en escena.