diumenge, 2 de juliol de 2017

Llista de títols publicats (nova etapa)

232 - Salvador Giralt, La Font del Vi
Portada de Clàudia Giralt Monedero. Visita la pàgina del llibre al web d'emboscall.
 
 
231 - Renada-Laura Portet, N’HOM - Pròleg de Pere Verdaguer  
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

230 - víctor sunyol, set objets trouvés (més un) / dues visions / una al·locució / i una lectura - Fotografies de Pau Franch
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

229 - joan josep camacho grau, Pol·len de calavera
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall
228 - Rosa Maria Noguer, Jo i l’altra  
 
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

227 - Àngel Rodríguez, Arbres de sel estompé / Arbres de sal desdibuixada  - Edició biliingüe català/francès - Selecció, pròleg i traducció de Núria Colomer
 
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall


226 - Carme Pagès, Al·legorismes profans - Pròleg de D. Sam Abrams -  Il·lustracions i epíleg d’Anna Maria Velaz
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall
225 - Ànna Maria Alcántara Baguñá, Com la veu
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall
224 - Àngel Carbonell, L’instant és tot - Pròleg d’Andreu Pérez-Mingorance
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall
223 - Josep Ferran Valls, Cabíria. Maciste a la terra del foc - Pròleg d’Alfons Navarret
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall


221 - Gentil Puig, Paraules viscudes i mig perdudes - Pròleg d’Angel Rodríguez
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall
222 - Heribert Masana i Soler Sota pampallugues - Amb un CD adjunt
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall


220 - Àngel Rodríguez, Neuropa profunda - Amb il·lustracions d’artistes empordanesos  
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

219 - Albert Tugues, Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta  
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall


218 - Rosa M. Noguer, Entre l’herba i la solitud 
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

217 - Rosa M. Noguer, Cercles captius 
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

216- Carlos Vitale, En breu / Jesús Aumatell, Fragmentos del cuaderno del autista - Edicions bilingües (traduccions recíproques dels mateixos ators). Sèrie Reversibles, 1 
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

215- Pep Rosanes-Creus, Cuerpo ausente - Antología poética Edición bilingüe - selección, prólogo y traducción: Jesús Aumatell  


214 - David Tona, Més altament vivies 

213 - Rosina Ballester, Els dies fosos 

212 - Xevi Pujol, Deu sonets seguit de Mirall de foc 

211 - Alfons Navarret & Josep Ferran Valls, Estellés revisitat 

210 - Alberto Tugues, El archivo del copista 

209 - Raúl Velasco, La mecánica de la aurora 

208 - Àngel Rodríguez, Torxes - Amb il·lustracions d’artistes empordanesos  

207 - Cèsar Bladé i Barceló, Matisos d’un mar proper
 
206 - Josep Masats, El gall de la teulada

204 - Víctor Sunyol, peut-être seulement ici

203 - Abirat del Conflent, Boscatge pres

202 - Carlos Vitale, El poeta más crítico

201 - Heribert Masana i Soler, ei 

200 - Albert Tugues, Sang de violí a la teulada  



190 -  Salvador Giralt, Orgia numeral. Portada i guardes de Clàudia Giralt Monedero


178 - Salvador Giralt, Romanço de l'Ambròs i del seu tros. Portada i Il·lustracions d'Àngels Monedero

116 - Salvador Giralt, Vint-i-dos poemes
En edició digital oberta: clica aquí per llegir-lo (pdf on-line) o aquí per descarregar l'epub.
 

52 -  víctor sunyol, Els gossos de Tamdaght (2a ed.)
vegeu la pàgina del llibre al web d'emboscall

 36 - Salvador Giralt, Romanço d'en Valentí que era un nas d'allò més fi. Portada i il·lustracions d'Àngels Monedero

11 - Salvador Grialt, Àvia Rosa. Portada i Il·lustracions d'Àngels Monedero

En edició digital oberta: clica aquí per llegir-lo.
10 - Salvador Giralt, Miratges. Portada i Il·lustracions d'Àngels Monedero








divendres, 31 de març de 2017

Carme Pagès, una veu vitalment compromesa

Jesús Aumatell, Carme Pagès i Ana Maria Velaz.



Sentit de responsabilitat, aquesta és la primera idea que em ve al cap quan em proposo parlar de l’obra literària de Carme Pagès. En la seva poesia això es manifesta en la manera que té de posicionar-se respecte la tradició quan hi suma la seva pròpia veu: sense estridències, amb discreció i amb determinació alhora, afegint els seus versos a una correntia que ve de molt enrere i que ens acosta, molt polits per segles d’ús universal, tot de recursos formals, que van des d’elaborades al·legories fins el més elemental dels epítets. Però no deixa que la seva veu es fongui en la riuada, sinó que la hi fa surar seguint el rumb del seu propi recorregut vital, perquè també pertany a aquella estirp de poetes en què vida –la vida viscuda– i poesia es donen la mà. Tot això es palesa a L’agulla del destí (Brau, 2009), el primer llibre que publicà i on reunia un corpus poètic que per la seva envergadura –tant per l’extensió com per la qualitat– revela el conreu sostingut al llarg dels anys de la poesia. Si obrim aquest volum per qualsevol pàgina trobarem exemples d’això que he volgut exposar, com ara a la p. 32:

Arrelada a les roques de la llar,
em faig, immersa en aigües temperades.
I prenc, com l’esponja, diferents formes
que em dicta la incommovible marea.
I, per molt que ho intenti, massa baules
em priven el trasllat a altres confins.
(Esponja) 

Aquí les formes tradicionals es posen al servei de l’experiència personal de l’autora. Exemple acomplert d’allò que Roman Jakobson va definir com a funció poètica el 1956 [dins el marc d'un congrés per a l'estudi de l'estil literari celebrat a Bloomington, Indiana]: la projecció del principi d’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació” [en la terminologia jakobsoniana, l’eix de selecció està constituït per les unitats in absentia (del sistema) que podrien ocupar un mateix punt de la cadena parlada; mentre que l’eix de la combinació el conformen les unitats presents en el text (la cadena) i les relacions que s’estableixen entre elles]. 

En aquest poema, com en general en tota la seva obra, Carme Pagès parla de circumstàncies vitals viscudes directament, però vestides amb les formes de la tradició; així, allò que és personal i propi esdevé universal, atemporalitzat, essencialitzat. 

Portada d'Al·legorismes profans, de Carme Pagès
Ho podem veure en qualsevol dels poemes del llibre que presentem avui, per exemple 

OMPHALOS 

Hierofania elemental és la pedra
que sustenta els teus credos.
Roca genuïnament majestuosa,
que et trobes vora el camí.
Sòlida, com la que cobricelava
la tomba de la serp sagrada de Delfos.
Allà tens desades cosmogonies sintètiques
fecundadores de somnis,
que en tu es fan presència protectora;
adoració idòlatra de retorn al centre
que transforma en foc les forces cegues
del caos. 

A banda de la seva pròpia obra de creació, Carme Pagès demostra el seu compromís amb la tradició literària amb els estudis que ha dedicat a autores que l’han precedit, com Maria Àngels Anglada i Renada-Laura Portet. Es preocupar de conèixer profundament i directa el context en què es projecta la seva veu, i contribueix a divulgar-lo. Això és excepcional en un moment de canvi de paradigma en què, gràcies a les tecnologies informàtiques que s’han consolidat els darrers vint anys, qualsevol que sàpiga escriure és potencialment un autor. Això, que suposa un gran avenç pel que fa a la democratització de l’art de la paraula, en tant que l’allibera de l’imperatiu econòmic que feia del llibre un distintiu de classe, comporta també una gran responsabilitat: la de prendre consciència del context al qual ens sumem, perquè si sabem d’on venim sabrem on hem d’anar. 

Carme Pagès, amb la seva obra, obre un camí a seguir. 

Jesús Aumatell 

(text llegit en l'acte de presentació del llibre Al·legorismes profans
de Carme Pagès, a la Biblioteca Carles Fages de Climent, 
de Figueres, el 30 de març de 20017)