dimarts, 3 de desembre de 2013

Portada, nota liminar i un poema de "De desembre a desembres... àngels", de Carme Morera

La il·lustració de la coberta és obra
de Dolors de la Iglesia.
Núm. 151 de la col·lecció El taller de poesia.
Reproduïm la "Nota liminar" i un poema d'aquest llibre.


NOTA LIMINAR

 
            Carme Morera va morir sobtadament el 29 de novembre de 2006, tot just uns dies després de rebre les primeres proves d’aquest llibre, que poc pensàvem que hauria de ser l’últim que escrivís.
            Ens plau, perquè sens dubte li hauria plagut a ella, encapçalar-lo amb les paraules de comiat, plenes d’amistat i d’amor, que li va escriure Dolors Fàbregas:

 CARME

 
            Se’ns fa estrany acomiadar-te
            Se’ns fa estrany deixar d’emmirallar-nos dins el blau dels teus ulls
            Se’ns fa estrany materialitzar la teva absència
            Se’ns fa estrany silenciar la teva càlida veu....

            Tu, que sempre deies que t’agradava més provocar un somriure que no pas un plor, ben cert que ho has aconseguit: ENS DEIXES LA TEVA ALEGRIA. Però, també ens deixes: el pòsit d’una bona amistat, la força de la teva lluita, i tot el teu món anímic, visual i cristal·lí molt lligat a la teva estimada natura, que tan bé has sabut reflectir en els teus poemes.
 
            Poemes que ens arriben molt dins del cor i que, a partir d’ara, ompliran, ja, el buit de la teva absència. Quan l’enyorança bategui amb força sempre podrem guaitar cap a mar  i deixar-nos bressolar a la teva platja pel teu estimar BLAU... o deixar-nos impressionar per l’instant dels teus Haikus

                   LA MEVA SOLITUD
                   EN D’ALTRES ULLS
                   PAPALLONA BLANCA 
          
GRACIES CARME
Dolors Fàbregas
 
 
De lluny cavalca el marbre
sota vetes d’oblit
encén granits:
                                             Deixa’m espai per les ales!

Carme Morera
 
 
Solapa: Gestada en el nucli mateix de la imatge lírica, la poesia de Carme Morera neix, per això, despullada, ja prèviament destil·lada de tot allò accessori. Es tracta de copsar, enmig de la indistinció del que és previ a la racionalització, la realitat no mediatitzada, l’instant de suprema lucidesa on es revela, enlluernador, l’àngel del coneixement. [J. A.]
 

 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada