 |
| Portada de la plaqueta de Carme Morera, Si guaito cap a mar (Emboscall, 1998). Imatge: Paula Modersohn-Becker [Public domain], via Wikimedia Commons. |
[Nota de la contraportada, de Jesús Aumatell]:
Carme Morera, que pertany a aquella
estirp de poetes per als quals el món és un mirall on es reflecteix l'ànima,
parla d'estats emocionals amb imatges, procedents de l'àmbit natural (del mar,
en els poemes d'aquest petit recull), d'una força visual impactant. Construeix,
amb pinzellades
de gran intensitat expressiva, petits quadres on el que compta, més que la
perfecció del detall, és l'adequació del conjunt a la seva peculiar manera
d'entendre el món i a si mateixa.
ASSEGUDA AL JARDÍ BOTÀNIC
Tots
els avions del món
damunt
la mar, quan passen
duen
secrets i jorns
l'aigua
no en sap la passa.
Molts
dels colors del món
entren
dins meu i passen
mil i
milers de jorns
d'aquest
jardí,
diversa
passa.
Tots
els carrers del món
miralls
dels temps que passen
duen
secrets i jorns
quasi
no en sé cap passa.
Passen,
passen els jorns
del
món, immensa passa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada