 |
| L'ametlla com balla (de la wikipedia) |
Ara fa uns dies ens
va sobtar la notícia de la mort de Benet Rossell. Des d’emboscall volem dedicar-li
un petit recordatori: parlar, sense cap pretensió d’autoritat, de la seva
valuosa aportació al catàleg històric de l’editorial. La relació d’emboscall
amb l’artista lleidatà va venir –com no– de la mà d’Antoni Clapés, poeta i
editor de Cafè Central, a qui vam tenir el privilegi de publicar vàries obres, algunes de les quals comptaven amb la participació, en la part
gràfica, de Benet Rossell.
Però vull apuntar
que, abans d’això (a finals dels 90, a Vic), va ser també Antoni Clapés qui,
com a organitzador del “Pas a dos”, aquells memorables esdeveniments poètics que
reunien, sota un format obert, dos poetes en un diàleg a l’entorn de les seves respectives
obres, ens va donar a conèixer la figura de Benet Rossell, que, més enllà de la
vessant gràfica, s’erigia com una espècie d’artista total, dit sia per fer-me
entendre amb una expressió que, per la seva grandiloqüència, no seria ben bé
del gust de Rossell, per a qui la desmitificació –no destructiva, sinó
regenerativa a través de noves lectures que es caracteritzaven per una
essencialització desinhibida– de la tradició encarcarada està sempre present en
la seva obra. En aquell “Pas a dos”, compartit amb Carles Hac Mor, els dos lleidatans
van sintonitzar en un diàleg a l’entorn de les respectives obres que va resultar
en ell mateix un acte de creació, ja que, lluny de pretendre explicar llurs creacions,
les escenificaven a través de l’actitud i el diàleg, ple d’anècdotes, gesticulacions
i interpretacions hilarants.
 |
| Portada de Kitschot |
Anys després, amb
emboscall en ple funcionament, vam publicar El
viatger no sap (2003), Miro de
veure-hi (2007) i Un sol punt (2009),
llibres que combinen poemes d’Antoni Clapés amb il·lustracions de Benet
Rossell, cosa que també s’esdevé a Tankas
taciturnes (2008), de Felip Cid. I ens plau especialment recordar Kitschot (2005), un petit volum que
reproduïa la interpretació gràfica que Rossell va fer de la novel·la
cervantina. [Totes aquestes publicacions, de tiratges reduïts i limitats, estan
exhaurides.]
Amb el condol als
seus familiars i amics, volem deixar constància que el nostre record de Benet
Rossell, més enllà de la tristesa per la seva desaparició, serà sempre alegre
per la bonhomia i generositat amb què sempre en va tractar, i pel respecte que va manifestar per la nostra tasca, i també
pel seu llegat artístic, en què l’humor és una part essencial.
Jesús Aumatell, agost de 2016
