De Miquel S. Curial no en sabem gaire cosa: que va néixer
a Vic a finals dels 50 o principis dels 60, que va passar pel Seminari (però no va arribar a ordenar-se sacerdot) i que l’any de publicació d’aquesta
plaqueta residia a Vallirana. Actualment li hem perdut el rastre.
Un dels
seus poemes més estimats és aquell de Jordi de Sant Jordi que es coneix amb el
títol d’Estramps, on el poeta analitza líricament les contradiccions del
desig: és una experiència d'ordre psicològic que té conseqüències visibles
sobre el cos d'aquell que l'experimenta. L'amor, doncs, és concebut com una
manifestació de la transcendència del ser en la carn. Per això el poeta canta
–i adora– totes i cadascuna de les dones que han desvetllat i desvetllen en ell
aquest misteri.
De la plaqueta n'hem fet, obertament accessibles, un vídeo (amb la lectura dels poemes a càrrec de Jesús Aumatell)
un pdf
i un epub
