dimarts, 30 d’agost del 2016

Record de Benet Rossell

L'ametlla com balla (de la wikipedia)
Ara fa uns dies ens va sobtar la notícia de la mort de Benet Rossell. Des d’emboscall volem dedicar-li un petit recordatori: parlar, sense cap pretensió d’autoritat, de la seva valuosa aportació al catàleg històric de l’editorial. La relació d’emboscall amb l’artista lleidatà va venir –com no– de la mà d’Antoni Clapés, poeta i editor de Cafè Central, a qui vam tenir el privilegi de publicar vàries obres, algunes de les quals comptaven amb la participació, en la part gràfica, de Benet Rossell.

Però vull apuntar que, abans d’això (a finals dels 90, a Vic), va ser també Antoni Clapés qui, com a organitzador del “Pas a dos”, aquells memorables esdeveniments poètics que reunien, sota un format obert, dos poetes en un diàleg a l’entorn de les seves respectives obres, ens va donar a conèixer la figura de Benet Rossell, que, més enllà de la vessant gràfica, s’erigia com una espècie d’artista total, dit sia per fer-me entendre amb una expressió que, per la seva grandiloqüència, no seria ben bé del gust de Rossell, per a qui la desmitificació –no destructiva, sinó regenerativa a través de noves lectures que es caracteritzaven per una essencialització desinhibida– de la tradició encarcarada està sempre present en la seva obra. En aquell “Pas a dos”, compartit amb Carles Hac Mor, els dos lleidatans van sintonitzar en un diàleg a l’entorn de les respectives obres que va resultar en ell mateix un acte de creació, ja que, lluny de pretendre explicar llurs creacions, les escenificaven a través de l’actitud i el diàleg, ple d’anècdotes, gesticulacions i interpretacions hilarants.
Portada de Kitschot

Anys després, amb emboscall en ple funcionament, vam publicar El viatger no sap (2003), Miro de veure-hi (2007) i Un sol punt (2009), llibres que combinen poemes d’Antoni Clapés amb il·lustracions de Benet Rossell, cosa que també s’esdevé a Tankas taciturnes (2008), de Felip Cid. I ens plau especialment recordar Kitschot (2005), un petit volum que reproduïa la interpretació gràfica que Rossell va fer de la novel·la cervantina. [Totes aquestes publicacions, de tiratges reduïts i limitats, estan exhaurides.]

Amb el condol als seus familiars i amics, volem deixar constància que el nostre record de Benet Rossell, més enllà de la tristesa per la seva desaparició, serà sempre alegre per la bonhomia i generositat amb què sempre en va tractar, i pel respecte que va manifestar per la nostra tasca, i també pel seu llegat artístic, en què l’humor és una part essencial.


Jesús Aumatell, agost de 2016