dijous, 7 d’agost de 2014

Presentació de "Boscatge pres", d'Abirat del Conflent, i "Viaje de ceniza", de Ximena Holzer, a la llibreria Calders (06/08/2014)

El dia 6 d'agost de 2014, passades les 20,30 h, a la llibreria Calders es van presentar les obres Boscatge pres, d'Abirat del Conflent, i Viaje de ceniza, de Ximena Holzer.

A la presentació hi assistiren unes 30 persones.

Jesús Aumatell, com a editor d'emboscall, va llegir el següent text a tall d'introducció:

Una obra de poesia no s’acaba mai de llegir. Perquè la poesia s’esdevé quan el llenguatge es projecta sobre el món per il·luminar-ne allò que [encara] no s’entén. Per això en la poesia el jo troba l’altre; l’alteritat és aquest lloc de l’indicible que les paraules del poema encerclen i revelen, una presència que es manifesta en el seu buit.
En conseqüència, editar poesia és una tasca que no s’acaba mai. Perquè el poema canvia el món al qual està lligat, i per aquest procés interactiu ell mateix es veu modificat. L’editor, que per la tasca professional que ha decidit realitzar es veu lligat al poema, s’adona a cada volta que el que creia haver entès no era ben bé així, o de vegades fins i tot exactament el contrari. Per això, si s’atrevís a ser conseqüent amb el seu ofici fins a les darreres conseqüències, l’editor hauria d’anar per les places dels pobles i ciutats recitant els poemes fins trobar-ne la versió més adequada a la realitat immanent, perquè el poema no s’acaba fins que, a través de la veu, troba l’orella que sent, la persona que escolta. En aquest moment –la fracció de segon que realitza l’imperatiu d’omplir el buit de l’altre en ell– el poema és quelcom absolut, indiscutiblement acabat, perfet.
Avui estem aquí per presentar dues obres de poesia. Jo en podria parlar, però segurament, per tot el que acabo de dir, m’equivocaria. Però seria igual, perquè l’error també il·lumina el real, ni que sigui en el que no és... Aquesta ocasió, amb la presència de les autores, resulta molt oportuna per a exposar hipòtesis que puguin ser contrastades i així avançar en la nostra recerca de la veritat del poema. Cosa que és fal·laç, perquè el poema no conté cap veritat absoluta.
De tota manera puc dir algunes evidències a tall d’introducció, abans que tot seguit les autores ens parlin dels seus respectius llibres, i ens en recitin alguns poemes. El més obvi és que es tracta de dues obres molt diferents en la seva intencionalitat, en el seu punt d’arrencada, ja que Boscatge pres es basa en una experiència concreta de l’autora, i tot gira a  l’entorn d’això, amb un seguit d’imatges, símbols i metàfores recurrents i expansives. Viaje de ceniza, en canvi, no dóna cap dada concreta, és un llibre on tot és el·líptic, però tan dens que fins i tot els buits queden coberts per un vel de sentit que es genera amb la curosa tria d’uns mots clau que la tradició literària ha anat enriquint.
Per això, el resultat formal d’aquest dos llibres és, paradoxalment, molt semblant: la llengua, la matèria, hi està sotmesa a un procés de destil·lació per tal que acabi ajustant-se tant com sigui possible a allò que es vol significar. La diferencia està en què una vol omplir el buit, i l’altra [re]velar-lo.
Escoltem, ara, les autores.

Tot seguit van intervenir les autores; podeu veure-ho en els següents vídeos, d'Abirat del Conflent
 

i de Ximena Holzer



Va ser una vetllada poètica molt engrescadora, amb un públic coneixedor de la poesia que va seguir amb atenció l'actuació de les autores, totes dues molt merescudament aplaudides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada